Missió 37: El Circ de les Meravelles

Diari de missió del Lliri, entrada 38 - 6 de Març de l'any 1 de l'Era dels Dracs - Ciutat de Darum

Membres participants de la missió:

• Puki, el gòblin de bon cor
• Rylo, el magus inadaptat
• Viniara, la criminal reformada
• Ithil, la caçadora salvatge
• Xel, l’emissari de terres llunyanes

Converses, rialles i picarols

Diversos dels nostres mercenaris preferits es trobaven a la seu petant la xerrada. Entre ells es trobava Xel, un elf nouvingut de terres llunyanes que volia unir-se a la Companyia.

Comentaven els recents esdeveniments que havien trastocat l'ordre de la ciutat i la Companyia fins que van ser interromputs per un esclat de riallades i el dringar d'un miler de picarols. Davant d'ells aparegué, com sortida del no res, una estranya figura vestida amb estrafolàries robes de colors que es presentà com a Tina l'Arlequina.

La Tina, que amb la seva energia i bromes sense fi posava molt i molt nerviós al Rylo, els anuncià que el Circ de les Meravelles havia arribat a la ciutat i que el seu director, el Mag Magníficus, que havia escoltat les històries del que la Companyia havia fet per la ciutat, els volia convidar a assistir al gran espectacle amb seients honorífics.

Sense res millor que fer i temptats per la promesa de "jocs increïbles i premis al·lucinants" els membres van decidir dirigir-se al circ.

El Mercat de les Llums

Els nostres herois, dirigits per Tina, van creuar la ciutat i es van dirigir a Pratsplans, on el circ havia plantat la seva enorme Carpa. Envoltant aquell enorme envelat de colors, una tanca de fusta marcava el límit entre l'exterior i el que s'anunciava com el "Mercat de les Llums", un conjunt de paradetes i atraccions de tota mena que comptaven amb tot de coses que semblaven sortides directament dels somnis i la imaginació.

La Tina els comunicà que encara faltava una bona estona pel Gran Espectacle del Magníficus, així que per fer temps gaudir de les distraccions que oferia el Mercat. Alguns van menjar cotó de sucre teixit directament per una aranya gegant de colors, van jugar a "llençar anells al llebricorn" i a "aguantar la mirada al ciclop". Altres van escoltar la melancòlica i nostàlgica cançó de la sirena del llac i quasi es perden en els seus propis records i memòries.

Entre una cosa i altra, va arribar l'hora esperada, la funció estava a punt de començar.

El Gran Espectacle

Tots els assistents s'aglutinaven davant la Gran Carpa, fent fila per a aconseguir un bon lloc. A la cua tothom comentava les meravelles de què havien gaudit al Mercat de les llums i semblava com si fes una eternitat que eren allí... Però el circ acabava d'arribar just aquell mateix dia... no?

Els nostres protagonistes van ser acompanyats als seus llocs preferents per a que tinguessin una vista privilegiada del que estaven a punt de contemplar. El Gran Magíficus va aparèixer a l'escenari i va donar pas a un seguit de representacions tan increïbles que les simples paraules d'un humil escrivà no podrien ni tant acostar-se al que allí es va exhibir. Al públic ja li feien mal les galtes de tant riure i tenien les mans adolorides de tant aplaudir quan s'anuncià l'última representació de l'espectacle: El Gran Khan, el Domador de Bèsties!

Un petit gnom amb cabells de colors es presentà brandant un fuet amb què dirigia cada una de les bèsties que treia a passejar, cada una més gran i perillosa que l'anterior... Xel s'adonà que cada una d'aquelles criatures compartia un tret singular, una marca al morro en forma d'estrella. Es preguntava que devia significar allò quan de sobte... Un esfereïdor rugit es va sentir des de més enllà de la carpa!

L’atac de la Fera Ferotge

Seguit del rugit, els crits d'horror de tots aquells assistents que no havien aconseguit entrar al Gran Espectacle i s'havien quedat al Mercat de les Llums.

Els mercenaris van estripar amb les seves armes la roba de la carpa i van poder contemplar una dantesca visió. Les horroritzades víctimes corrien amunt i avall, fugint d'una criatura enorme i terrorífica, una gegantina bèstia negra vagament felina amb tres parells de potes poblades per afilades urpes i un parell de terribles tentacles que sortien de les seves espatlles. La bèstia es movia a gran velocitat i cada vegada que en els seus erràtics moviments es creuava amb algun pobre desgraciat... el feia miques sense compassió.

Ithil, fixant-se que la bèstia ensumava l'aire en totes direccions com si busqués alguna cosa, intentà raonar amb ella sense èxit, només atreient la seva atenció.

Viniara va prendre posició des de sobre la carpa i disparà a la bèstia.

Puki se li llençà a sobre, muntant-la i apunyalant-la amb vehemència.

Ràpidament, va començar una aferrissada lluita en què el Rylo quasi va ser espedaçat per un d'aquells tentacles plens de dents que li esquinçaren pell i carn.

El crim del Gran Khan

Mentrestant, Xel es fixà que el domador havia fugit i decidí seguir-lo entre bambolines. Allí descobrí com discutia amb un nen amb orelles i cua de guineu i una marca amb forma d'estrella al front. Aquest no deixava de dir-li que el que havien fet havia estat un error, que ja li havia advertit que portaria conseqüències i que ara ho pagarien car... Darrere d'ells dues gàbies contenien un parell de bèsties exòtiques, les versions en miniatura d'aquella fera que ara terroritzava el circ!

Xel sortí corrents i mostrà a la bèstia el camí cap a les gàbies i quan tot semblava perdut... aquesta reaccionà dirigint-se ràpidament cap allí. Destrossà els barrots i ensumà a una de les criatures, observant-le amb els seus grans ulls verds i brillants. Tot seguit agafà l'altre amb la boca com una mare agafa un dels seus cadells i marxà d'allí en un instant, deixant enrere la primera.

La calma després de la tempesta

Rylo, malferit, s'acostà a la petita criatura i de prop va poder veure com els tentacles d'aquesta estaven mal formats, sent poc més que dos monyons i entengué que aquest havia estat el motiu pel qual la mare l'havia abandonat. Intentà calmar a la bestiola, però aquesta va reaccionar espantada i es llençà amb urpes i dents sobre ell, deixant-lo al llindar de la mort.

Ithil, que tenia més mà amb el tracte amb bèsties i animals, va aconseguir calmar-la sense massa esforç, s'acostà a ella i començà a acariciar-la començant així un vincle entre ella i la criatura que només la mort seria capaç de trencar.

Puki va apressar al Gran Khan, a qui consideraven culpable de la desgràcia i el va entregar a les autoritats.

Viniara i Xel van portar a Rylo a un temple de la Mà Blanca on va ser atès pel clergat i li van salvar la vida... però a l'acceptar la llum de la sanació i renunciar a la mort ofenia a Ella, a qui sempre havia rendit culte.

Per últim, Xel a l'haver demostrat la seva valia durant aquell dia, va ser acceptat per la resta com a membre de ple dret. La Companyia tenia un nou membre!