Missió 22: Els desitjos del Ninot de Fang

Diari de missió del Lliri, entrada 22 - 12 de Febrer de l'any 1 de l'Era dels Dracs - Ciutat de Darum, Nova Esperança & Pic del Lliri.

Era un dia de pluja i la seu estava tranquila, l'Skir (Monkey-gòblin cavaller), la Llentia Puigpadrina (Lluitadora humana) i en Tiroz (Clergue de Mandaekkara, humà) feien el seu dia a dia tranquil·lament, pendents de si arribava algun nou recluta, però sense cap missió a la vista, sobretot per les inclemències del temps i perquè els seus companys ja n'havien fet forces i el taulell estava molt buit.

En un moment del matí algú va picar a la porta: La Ithil, una elfa d'aspecte misteriós i amb una actitud altiva, vestida amb una armadura fosca feta de fulles negres i una rosa que simbolitza la sort d'Ella. Darrere seu va entrar en Khaffir "el gat negre", un fèlid pare de família de pelatge fosc, igual que les seves robes i la seva caputxa. Tots dos buscaven feina, i havien sentit que a La Companyia del Lliri buscaven efectius.

Mentre es presentaven i tenien les primeres impressions els uns dels altres, algú va interrompre picant a la porta. Un escolanet de l'església de Mandaekara va entrar i va preguntar per "El Cavaller de l'ordre de l'Espasa, Skir". La mare Gladis Coradiant demanava per ell, semblava que ja tenien una missió.

Van anar al temple i van trobar a la Gladis, una servidora convençuda de Mandaekkara. Va tenir una actitud amistosa cap al Tiroz i l'Skir, dient-lis que havia escoltat moltes coses de La Companyia del Lliri i que segurament tenien molta feina interna per fer anar als seus companys pel camí de la llum. Els hi va dir que una noia havia desaparegut: Maria Marededeu, filla del conegut paladí Argos, qui, igual que ell, tenia un ull blau i l'altre verd. Estaven preocupats per ella i no sabien res des que va anar a dormir, acompanyada de la Laura. Van localitzar a la Laura, una nana ben armada i devota de Mandaekkara, i van fer que els acompanyes a l'habitació.

Després d'investigar una mica van trobar un diari. Al principi tot eren dibuixos alegres i notes del seu dia a dia, però cap al final agafava un to més madur i seriós i començava a preocupar-se per l'actitud del seu pare cap a ella. Semblava que l'ignorava, i ella creia inicialment que era per alguna cosa que havia fet amb escrits com "En què t'he fallat, pare?" "He fet res impur?" "No soc digne?". Cap al final, seguia amb "Al principi pensava que l'havia decebut. Que havia fet alguna cosa impura, que no era digna de la glòria de Mandaekara. Que mai podria aixecar el martell de la justícia ni aixecar una família banyada per les llums d'Elíssium. Però no és això. Al meu pare li passa alguna cosa més." i l'última entrada del diari deia: "La mare Gladis no em pot ajudar. Ningú no em fa cas. Haig de marxar. Buscaré ajuda al bosc. Buscaré al Ninot de Fang."

Van descobrir amb ajuda de la Laura que El Ninot de Fang era un mite d'un ens del bosc que concedia desitjos, però que era de coneixement popular i probablement, si existia de veritat, era un ens malvat que et demanava coses a canvi. Van esbrinar quan havia marxat la Maria i que estaria arribant, però anant a cavall van poder arribar a Nova Esperança, un poble del peu de la muntanya del Lliri, allà on creien que es trobava el ninot de fang. Però en aquell moment va entrar un altre factor en joc: La Boira de Kashz. Tenien poques hores per rescatar a la Maria abans no arribessin els dimonis que porta aquesta boira densa.

Van pujar la muntanya guiats per la Ithil, que se sabia moure bé per aquest terreny, i van trobar un gran pou circular, el lloc on trobarien al Ninot de Fang. Després de fer diferents proves per calcular la profunditat, l'Skir va entrar amb la llança il·luminada per en Tiroz i a dins va trobar una gran cova parcialment inundada penjant del sostre, i va sentir una veu que li ressonava al cap: "Quin desig vols que et concedeixi?". En tornar a sortir va exposar la situació i el grup es va disposar a entrar a la cova, on haurien de nadar tant sí com no, el qual no va fer gaire gràcia al Khaffir. A mesura que entraven tots sentien la mateixa pregunta, però en Khaffir va passar-ho molt malament en tocar l'aigua i haver de nedar, i en mig del seu patiment a l'aigua va sentir: "Vols que se'n vagi l'aigua?" "Sí, sí, sí!" "Desig concebut." I l'aigua va desaparèixer, però l'entrada de la cova es va tancar. "Ara m'hauràs de donar alguna cosa a canvi!".

Van veure el que semblava ser una entrada elegant que no encaixava gens amb l'ambient de la cova, amb una porta de fusta gruixuda. A dins, un majordom els hi esperava, però en Tiroz ho va veure: Era una il·lusió! En realitat tot estava podrit i malmès, i el majordom estava plorant i aparentment controlat. Amb diferents tècniques (Afirmacions, collejas i de més) van anar sortint de la il·lusió mentre trobaven a un grup de gent penjant d'unes gàbies, però cap era la Maria. A un racó amagat estava el Ninot de Fang, que va resultar ser un humà molt esquifit i brut que va controlar a la Llentia Puigpadrina perquè ataques a la Ithil, però per sort no va arribar a passar res i van poder derrotar al bruixot. Van alliberar a tothom i es van adonar que la Maria no hi era! Però tampoc hi havia cap indici que hagués arribat mai a la cova.

En tornar amb les víctimes i assegurar-se que la Maria no seguis pel bosc van haver de córrer: Si no ho feien a temps els dimonis de la boira els hi donarien problemes. Per sort la Ithil sabia moure's bé pel bosc i van poder arribar a la posada de Nova Esperança just quan els dimonis estaven apareixent. El noi de la posada els va dir que la Maria estava allà, i quan van parlar amb ella els va dir que clar, va veure la boira i es va quedar allà al poble, no estava tan boja com per endinsar-se en el bosc un dia de boira!

Finalment i després de convèncer-la que era una mala idea i que igualment ja havien donat mort al bruixot, van decidir tornar quan marxes la boira i dirigir-se al temple de Mandaekkara, però la Maria havia d'estar en contacte amb ells perquè no sabien de qui refiar-se, ja que semblava que algú dolent estava movent fils a dins del temple i tot i que la Gladis Coradiant semblava bona no ho podien saber amb certesa. El que si els va confirmar la Maria era que hi havia algú molt poderós que ni tan sols la companyia podria derrotar: El Bisbe Grimm no era qui deia ser, era un impostor que havia agafat el seu lloc i estava controlant al seu pare. Van cobrar la recompensa i van tornar a la seu, sense saber que just en aquell moment uns altres membres de la companyia estaven donant mort al pare de la Maria Marededeu, el paladí Argos.