Missió 12: L'escapada del pla de les ombres

Diari de missió del Lliri, entrada 12 - Del 2 de juliol al 26 d'agost de l'any 0 de l'Era dels Dracs - Darum, pla de les ombres i Drokamur.

Un Thortrek i una Liv malferits s'acosten als seus companys caiguts durant els esdeveniments de la batalla amb en Maverik. En Talion torna en si després de l'ajuda divina del Thortrek, però la Llúmia ens ha deixat per sempre. En Talion ho confirma després d'intentar fer una oració: La Llúmia no podrà descansar mai i anar al més enllà fins que els seu cos no torni al pla material amb ells.

Carregant a la companya caiguda, tots tres s'endinsen sense direcció al pla de les ombres. Per sort no passen gaires dies fins que troben un objecte estrany que resulta ser un comunicador. Uns fetchings (Autodenominats Kayals, una raça humanoide de pell blanca que habita al pla de les ombres) els contesten i resulten ser una facció rebel d'una gran ciutat a l'oest.

Aquesta ciutat, Drokamur, sembla que fa 237 anys era un comtat del pla material que va ser enviat aquí per protegir una de les quatre esferes de poder. Recentment, les quatre esferes van ser destruïdes i la barrera que separava els mons es va esvair. L'esfera que tenien ells, la de la sang, contenia un poder maligne i havia aconseguit un culte al seu voltant. Quan el Khuro Novaterra i els seus companys van lluitar contra Ron Wanderhook van alliberar la ciutat de la influència de l'esfera, però més tard els caps de la secta van voler mantenir el seu poder.

Tot això també va implicar que un portal que s'obria només cada quatre anys ara es poguès obrir a voluntat, però estava en mans de la secta de l'Esfera de la Sang. Els tres membres del lliri van aliar-se amb els rebels i van ajudar-los a prendre la zona del portal per poder així marxar d'allà. Per desgràcia no van poder quedar-se a comprovar si els seus nous aliats havien tingut èxit prenent la resta ciutat.

Al tronar al món material van trobar que els seus companys havien reparat la seu i van enterrar a la Llúmia al pati per després plantar-hi un arbre anomenat Llúmia en el seu honor. En aquell moment la Llúmia, que ho veia tot des de fora del seu cos, va sentir una presència i va veure a Ella, una figura esquelètica amb cap de fèlida, unes ulleres rodones i una túnica negra que va dibuixar una porta a l'aire i va dir: Som-hi?