Eldritch

Naixement a Thunk

Eldritch va néixer a Thunk, en el llit d'una família mitjanament acomodada, a una bonica casa de pedra situada a prop de la platja, la seva mare va tenir un part difícil i per moments la matrona pensava que no ho aconseguiria, però estava molt equivocada, ell va néixer, plorant tan fort que tot el carrer es va assabentar, la família que li va tocar, va ser una alegria a la vegada que un repte, més en aquell moment que va obrir els ulls, només va poder somriure veient com tant els seus pares i avis com els seus germans ploraven d'alegria.

La seva mare, era Kassandra, una Corvida tan atractiva que deien pels carrers que les seves plomes donaven sort, era d'origen humil, ja que els seus pares eren grangers i ella, abans de conèixer al seu pare era pescadora, però, quan un dia va estampar-se contra un tímid Corvid que anava amb ulleres, tot va canviar, va conèixer al seu pare i gràcies a la família d'ell va deixar de pescar per necessitat, però ho va continuar fent per gust, la família d'Alask, el seu pare, era ben bé el contrari a la de Kassandra, els pares d'ell formaven part del govern i la seva germana Kiara s'estava proposant per ser Jarl, més la relació amb aquesta última mai va ser molt bona, a causa que normalment, ella sempre havia d'estar sota l'ombra del seu germà, que sempre descobria una cosa o feia alguna "ximpleria" que el feia el centre d'atenció, Alask, era un historiador una mica obsessiu amb les llegendes del suposat avantpassat de la seva família, Eldritch primer "monarca" Corvid.

Però ell no va ser pas el primer fill, quan va arribar al món ja hi havia dos petits Corvids a casa; la seva germana gran, Rhea i el seu germà encara més gran Yarp, encara que aquest últim li faltava poc per complir la majoria d'edat.

Des del primer moment que va tenir consciència ja va sentir una profunda càrrega mental, el seu pare li va posar aquell nom, el nom d'un monarca just i bondadós, així que tothom esperava alguna cosa així d'ell, encara que això suposés haver d'ocultar els seus sentiments.

La seva joventut va ser "normal", va fer diversos amics amb els quals passava l'estona, a l'escola treia bones notes encara que el seu pare sempre volia que millorés, només es podia relaxar quan estava amb la seva mare o els seus germans, la seva mare era molt mimosa i inclòs el portava a pescar de tant en tant, amb els seus germans sortien a investigar Thunk, va ser de Yarp de qui va aprendre a escalar i a fer acrobàcies, mentre que Rhea li va ensenyar a com tractar amb les persones per aconseguir el seu objectiu sense ficar-se en problemes.

Però un cop al dia el seu pare el cridava a la seva oficina, i allà començava a explicar-li com havia de comportar-se per semblar-se encara més al veritable Eldritch, discursos que a vegades arribaven al crit quan ell intentava contradir-lo, i això era difícil d'entendre per ell, de normal Alask era un pare atent i afectuós, a part que va ensenyar a escriure als tres germans, i a vegades escrivia històries per llegir-les abans de dormir, però en aquella oficina el seu pare semblava una altra persona, semblava una mena de general o similar, era tanta aquesta ofuscació cap a la llegenda d'Eldritch, per part del seu pare, que va provocar un dels dos canvis més grans a la seva vida: el seu germà Yarp, cansat que el seu pare només tingués ulls per Eldritch, però que a més li fiqués tanta pressió al pobre nen, va provocar que durant el dinar del seu 10è aniversari, Yarp i Alask van començar a discutir sobre com el seu pare tractava al seu fill més petit, la conversa va esclatar molt ràpid, i el seu pare va dir una cosa que encara avui en dia fa que Eldritch s'encongeixi de por: "Tu ets un fracàs, no permetré que el teu germà petit acabi com tu, sense futur, ell està destinat a la grandesa, no tu!!!"

L'endemà quan es va despertar Yarp ja no hi era, s'havia endut l'essencial i havia "escapat", no l'han tornat a veure.

Adolescència

Quan Yarp va fugir les coses van canviar una mica, el seu pare ja no li donava discursos diaris com abans, sinó que ho feia tres cops per setmana, però tant la seva germana com la seva mare ho van passar malament, i el dia d'avui intenten no obrir de nou aquella ferida.

Durant la seva adolescència la seva vida va ser una hecatombe d'emocions i successions, va estudiar màgia bàsica per "petició" del seu pare, a la vegada que intentava estudiar la carrera diplomàtica, la qual també estudiava sa germana.

Durant els anys d'estudis i hormones, va perdre la virginitat i va tenir moltes relacions de tota mena, però en una festa va acostar-se amb una íntima amiga; Mastia, la qual el va tractar com mai ningú a part de la seva família ho havia fet, amb amor, el va ajudar a processar de certa manera les seves emocions reprimides i el va ajudar a créixer com a persona, inclòs es van plantejar moltes vegades, casar-se i fugir a veure món, en resum es van enamorar.

Més el destí tenia altres plans per ells, ja que durant aquest període Kiara, la seva tieta, va ser escollida Jarl i de les primeres coses que va fer va ser mobilitzar als pares de Mastia que eren "diplomàtics", els va enviar a l'altre costat del desert, amb ordres de quedar-se allà fins a nou avís, buscant aliats comercials per a Thunk.

De tant en tant Mastia li envia cartes, no l'ha tornada a veure cara a cara.

La cosa bona és que va poder acabar la carrera diplomàtica a la vegada que els estudis màgics donaven fruits, la seva germana va aprovar amb honors i va decidir que intentaria entrar al consell del govern, ja que no es fiava gaire de la seva tieta, i la seva manera de governar.

Adult i el segon canvi

Quan va arribar a la seva etapa d'adult/jove, la seva vida es va tornar a sacudir, no només la seva mare va caure malalta per una malaltia desconeguda i estranya, el seu pare va tornar als vells costums, i cada dos per tres estava cridant a l'Eldritch per donar-li un discurs de com havia de comportar-se per poder ser Jarl, una cosa que no li havia passat mai pel cap a Eldritch, però que el seu pare li inculcarà utilitzant paraules molt precises: "Vols ajudar a la gent, veritat? Sí, respon ell, per primer cop aquest sí que surt del seu cor, no vol que a ningú li passi el que li va passar a ell i a la Mastia. Doncs has de ser fort i valerós, has d'aconseguir el que no hem pogut nosaltres, treure Thunk de la misèria de la teva tieta i així salvaràs a la teva mare…"

Això últim, no es va complir… Kassandra va morir mesos després, però encara en els seus últims moments els seus ulls reflectien esperança, esperança sobre Thunk i sobre Eldritch, esperança que trobaria el seu camí.

Amb la mort de la seva mare la situació a casa es va fer insostenible, la seva germana va decidir comprar una caseta al costat de la plaça on va viure, mentre que el seu pare es va tancar a la seva oficina, només sortia per menjar, i sempre que es topava amb Eldritch deia incoherències, fins que un dia, mentre Eldritch practicava a llençar conjurs al pati, el seu pare va sortir corrents de l'oficina al crit de: "Ja ho tinc!!!! Ja sé com ho faràs, ja sé com portaràs pau a Thunk i faràs que la família sigui gran de nou!!!!"

Alask va explicar-li com recuperant a Azhuriel, la suposada espasa del primer monarca, li donaria via totalment lliure per ascendir al tron de Jarl, això li va agafar per sorpresa, i per primer cop va reunir prou forces per dir-li al seu pare el que el seu cor opinava.

"No, no sacrificaré la meva vida perquè tu compleixis la teva obsessió, no."

El seu pare es va quedar de pedra, i van estar cinc setmanes sense parlar-se, com no volia estar a prop del seu pare, Eldritch va decidir quedar-se a casa de la seva germana, que li va revelar que estava veient-se amb una Corvid del gremi de pescadors, va estar tota la nit parlant d'ella, i ell només podia somriure en veure a la seva germana tan feliç.

Al cap de poques setmanes se la va presentar, era una noia molt maca i molt amable, una persona perfecta per la seva estimada germana, va ser dos dies després d'aquesta reunió que un missatger va tocar la porta, estava molt esverat i li va entregar una carta a la Rhea, que la va llegir ràpidament, resultava ser que Rhea havia aconseguit prou influència al govern perquè alguns guàrdies li xiuxiuegessin els pròxims moviments de Kiara, i el seu pròxim moviment no era gens bo, segons la carta, es trauria de sobre el seu germà, Alask, aprofitant el seu ambient caòtic per trobar alguna manera de matar-lo, a la carta posava exactament: "el vull fora, sigui com sigui, com si sembla un suïcidi o un accident, m'és igual".

Eldritch va sortir disparat cap a la casa del seu pare, va arribar a temps i el va portar a casa de la Rhea, la qual va inventar que el seu pare havia fugit, des de llavors Alask viu amb la Rhea ocult perquè no el matin.

El viatge i la desgràcia

Després, de l'intent d'assassinat del seu pare, una cosa va fer clic al cap de l'Eldritch; si la seva tieta estava disposada a matar al seu propi germà únicament per rancúnia, què faria quan la gent morta de fam dels barris baixos comencés a revoltar-se?

Mentre ella governés ningú estava segur, ni el seu propi germà, així que va acceptar la proposta del seu pare, de trobar Azhuriel.

Però el seu pare amb veu freda li va dir que no estava llest, que per molt que controlés la màgia, no hi havia manera de què pogués fer res contra els perills de Kalienas.

"Ets massa fluix, hauria d'haver-te entrenat més, vaig cometre un error…"

Aquestes paraules se li van clavar molt profund, després de tot aquest temps destrossant-li el cap amb les llegendes i altres… ara no era suficient? Ara s'havia equivocat?

La ràbia va ser el detonant de la seva decisió, dos dies després de complir els 22 va aconseguir transport fins a Brumosa, d'on va agafar un vaixell, direcció a Telduar, gràcies a haver estat atent a les classes de màgia, sabia amb certesa que allà residia un dels millors mags, un que si li mostrava prou talent, potser l'agafaria com a alumne.

Després de caminar durant dies i dormir sota ponts i pluges, per fi va trobar la llar del mag Callisto, un fèlid, li va costar molt, van ser dies que va pregar per la seva tutoria, més quan ja feia una setmana que esperava es va fartar, va començar a donar puntades a la porta mentre la frustració el dominava, va caure al terra de genolls, al sospir de… "No vull fallar-los…"

Va ser aquesta mostra de vulnerabilitat el que va fer que Callisto acceptés, una decisió que més endavant no hauria pres.

Durant anys Callisto va anar ensenyant-li l'art de la màgia, Eldritch va absorbir aquest coneixement al principi amb la innocència d'un nen, però al final amb una voracitat implacable, aquest anhel per més poder va fer que Callisto es repensés la seva decisió, més mentre el seu tutor pensava què fer amb ell, Eldritch va començar a veure que encara que hagués absorbit tot el coneixement màgic, no seria suficient, és per això que, un any abans de la tragèdia, Eldritch va dedicar cada nit a entrenar-se amb armes cos a cos, esperant tornar-se lo suficient fort.

Però una de les nits, mentre practicava al pati frontal de la masia de la casa de Callisto, un grup de borratxos es van apropar, semblaven buscar gresca, i encara que al principi Eldritch mantenia la calma, un d'ells va dir una cosa que els va sentenciar.

"Mireu un tengu!!! Hauria de ser divertit acostar-se amb ta mare no?, ha, ha, ha!!!"

Fúria, ràbia i tristesa, aquestes emocions van omplir Eldritch, va matar-los a tots, però el soroll va despertar a Callisto, que en veure el que havia fet el seu aprenent, va prendre una decisió dràstica, li va llençar les seves coses i mentre amb el dit apuntava al mar va dir: "Fora, aquest anhel de poder no és bo, sigui amb quina intenció ho facis, no és bo, no vull veure't mai més per aquí, queda clar?"

Eldritch va assentir mentre recollia les seves coses, però un somriure maliciós s'ocultava sota el bec.

Una nit abans de marxar de Telduar, Eldritch es va colar per la finestra que donava a l'oficina privada de Callisto, una oficina en la qual en tots aquests anys no havia posat un peu, fins ara, dintre va trobar milers de llibres sobre màgia tots interessants, però cap li cridava l'atenció, va rebuscar a l'escriptori, però en comptes d'algun objecte màgic o similars es va trobar amb un llibre vell, el diari privat de Callisto, dintre estava redactat com el nou alumne, encara que impetuós tenia potencial.

"És hàbil no només amb la màgia, l'he vist lluitar al pati, té manya amb el tros de fusta que utilitza per practicar, però potser li agrada més el regal que tinc per ell, només espero que no faci res que confirmi la meva sospita de què acceptar-lo com a alumne va ser mala idea."

En acabar de llegir això, el cap d'Eldritch es gira cap a una estanteria en la qual hi ha recolzat una mena de pal, cobert amb una tela blanca, en treure-la deixa al descobert el que possiblement era el regal de Callisto, una espasa bastarda, amb el pom simulant el cap d'un corb, la fulla llisa i elegant reflecteix el seu rostre a la llum de la lluna, però una altra cosa li crida l'atenció, un llibre de coberta vermella, que emet una lluentor vibrant, envoltat en cadenes, clarament és alguna cosa poderosa, Eldritch tracta d'obrir-lo, primer amb les mans, però després de fer força, inclòs amb l'espasa i veure com el llibre no cedeix intenta obrir-lo amb màgia.

Però no té ni idea del que pot provocar jugar amb màgia que no coneixes, en intentar connectar amb la màgia la defensa del llibre s'activa provocant una explosió de color violeta, que no només deixa marques físiques en ell, deixant-li un ull afectat per aquesta màgia, a més d'abans de caure a terra és capaç de veure com un gran segell màgic cau sobre ell, involuntàriament i sense saber molt bé com, traspassant el segell del llibre a ell mateix, segellant gran part de la seva màgia, sense ell saber-ho.

Quan torna en si surt corrent per la finestra, mentre es toca la cara, que encara li sagna.

No està preparat per tornar a Thunk, durant aquests anys no només ha descobert com d'ambiciós és, sinó que per fi ha caigut en compte, que ell sol mai trobarà Azhuriel, l'endemà al matí puja a un vaixell amb direcció Escalbadàsia, potser allà, a prop de casa podrà aclarir la ment i decidir com començar la seva recerca.