Viu-Viu Ferrissol Malva

La Viu-viu Ferrisol Malva és una mitjerola guerrera i alquimista, de caràcter tossut, impulsiu i profundament lleial.

Des de petita, la Viu-viu havia tingut un caràcter curiós i despert. En Climent, el seu pare, deia orgullós que havia sortit a la branca Ferrissol, ja que tenia els cabells negres com el carbó, com ell quan era jove. Des del principi es va convertir en la nineta dels ulls dels seus dos germans grans, Borrell i Garbí, que quan ella va néixer tenien 15 i 17 anys. Des de que va saber caminar sobre dues cames jugava amb ells amb espases de fusta, però a diferència dels seus dos germans, ella mai es va interessar pels llibres i l'estudi, sinó que estava més pendent de sortir pels carrers de la ciutat a descobrir tots els racons d'Oníria i a enfilar-se als edificis més alts de la ciutat per veure que hi havia més enllà.

La Viu-viu va ingressar a la Guàrdia dels Escorpins com a debutant quan tenia 21 anys i va passar un temps aprenent les seves responsabilitats. El seu grup de patrulla estava format per dos goliaths, un humà, una viskanya i un nagaji com a cap de patrulla. Malgrat la seva implicació i dedicació, la Viu-viu solia ser tractada amb condescendència i menyspreu per part del seu equip, i ella assumia que perquè era mitjerola.

Durant la instrucció de la Viu-viu va succeir un incident del qual ella ni ningú de la família en parla. Aquest incident va provocar la seva destitució immediata de la guàrdia i va ser jutjada i empresonada en un camp de treballs forçats. Gràcies a la influència de la seva mare Siurana (que és la capitana d'un dels bastions de la ciutat) i l'advocat de la família, en Bric, van poder alliberar la Viu-viu del camp de treball i fer que tornés a casa seva.

Des de l'incident, té un odi profund per la guàrdia i les institucions de la ciutat. La relació amb la seva mare va esdevenir molt seca i quasi no es creuen paraules, però amb els seus germans mantenen un tracte proper, encara que ella té la sensació que se la miren amb llàstima.

En Borrell està a l'exèrcit de mar i passa molt temps fora, i de tan en tan li porta un souvenir dels llocs on ha estat, normalment alguna figureta d'algun animal de fusta o un collaret que la Viu-viu mai es posa. En Garbí l'han ascendit a instructor dels soldats debutants. Tenen una relació més distant, però no s'han perdut la simpatia.

Amb qui té millor relació és el seu pare, en Climent, que molt pacientment li ha ensenyat l'ofici d'alquimista, li cura els blaus i intenta allunyar-la de la mala vida. Ell la va convèncer per treballar amb ell a la botiga, la Malva de Ferro, i allà es on va estar durant els anys posteriors a l'incident, atenent als clients, venent herbes remeieres, ungüents i pocions. A les nits solia freqüentar les tavernes de la ciutat, i sovint participava a combats clandestins.

Precisament en un d'aquests combats és on tot va canviar i on va conèixer els seus companys de viatge, els Magstegots.

Al llarg de tres anys, els Magstegots han menjat, dormit, begut, rigut, s'han barallat, cuidat, i han fet les coses el millor que han pogut. Entre moltes altres situacions, als inicis de tot, el seu viatge els portà a l'intent de rescat del germà de la Gyrah, l'Hurri, príncep de Víndur segrestat per Saara Sak i posteriorment assassinat per "Evil Gyrah". Després d'això, els Magstegons van anar a Víndur. Allà, a la Viu li va ser confiada l'espasa "El Cicló de Safir", una yamarian, a canvi de comprometre's a defensar Víndur i els Silfos. L'any posterior, els Magstegots es van separar i la Viu es quedà amb Gyrah i els altres silfos per entrenar-se i preparar-se pel futur. Durant aquest any tingué un intent de vincle amorós amb la Nasima, una sílfide membre de la guàrdia, que no va acabar gaire bé.

Un any després, la Gyrah i la Viu van marxar de Vindur amb més preguntes noves que respostes, i es van retrobar amb els Magstegots. Junts, van arribar fins a Sunia Khal amb l'ajuda de l'Aldan, un dacònid enviat per en Bígueltous, un antic amic d'en Maskofius. A Sunia Khal, la Viu fa un pacte d'amagat amb un diable anomenat Brink'her, i va vendre la seva ànima a canvi de salvar la vida d'un dels Magstegots, per si de cas un d'ells moria en una de les guerres venideres. Aquest pacte es va complir amb la mort i renaixement de lady Gyrah durant la batalla de Sunka Khal, i això fa que actualment l'ànima de la Viu sigui propietat d'Asmodéu. Els Magstegots van ajudar a portar a la victòria aquesta ciutat, i van tornar a Víndur per enfrontar-se al drac Val'Zun, que van derrotar.

Després d'aquestes victòries, els Magstegots es van dissoldre. Lady Gyrah es quedà a Vindur, mentre que l'Oran va desaparèixer durant una nit i en Zhatan va decidir crear una organització per destruïr les religions. La Viu i en Maskofius, se'n van anar amb el seu vell conegut Leopardo da Michi a Rima. En Leopardo, però, va marxar amb el solcacels i va tardar molts mesos en tornar. Mentre esperaven el retorn d'en Lepardo, la Viu es va anar instal·lant a Rima gairebé sense voler. Va començar a ajudar en Maskofius al taller i també va buscar informació sobre els contractes infernals amb l'esperança de trobar una manera de recuperar la seva ànima sense desfer el pacte que va salvar la Gyrah.

Durant aquest temps va freqüentar les lluites clandestines, on es va fer un nom com la Geganta, i va acceptar algunes feines dels baixos fons. Amb els mesos, Rima va deixar de ser només un lloc d'espera, i la convivència amb en Maskofius va fer créixer entre tots dos un afecte que la Viu rarament expressa amb paraules.